All posts by afasomrius

Una visió del Sopar de Nadal

La tradició mana que, en apropar-se les festes, ens trobem al menjador del Rius i Taulet per fer una immersió culinària per tots els origens de les famílies del Rius.
A mi m’agrada arribar d’hora i, copa de cava en mà, tafanejar el desambarcament de plats diversos i dispersos que omplen la taula principal.
Enguany, a més a més, considero un encert la ubicació de les taules, tot fent més espaiós el menjador i permetent major mobilitat que en la darrera trobada.
El plat més curiós, y de cuyo nombre no puedo acordarme, venia de la Xina. La cuina més representada, crec jo, era la llatinoamericana, la més esperada pels gats vells era el cus-cus de qui tu ja saps. I la resta… Sort de la ballaruca que va ajudar a baixar-ho tot, perquè la qualitat et feia repetir i repetir hasta el infinito and beyond.
Treure el cap per la Sdla d’Actes mentre actuava el grup d’animació era obligat. Veure la mainada endollada a les cançons tot rient i ballant, era especial. Quantes amistats en dansa! Quants records lliscant memòria avall!
Aterrar-hi, en ballaruca familiar, al momento bollywood un instant de comunió perfecte on les cares del sud brillaven, els malucs llatins dominaven i tots intentavem seguir els moviments sincronitzats de les tres odalísques que ens guiaven pel món des de l’escenari.
Agraiment etern a la Comissió de Festes i ses anònimes voluntàries, també als soferts monitors que, a la joia i la mà esquerra, sovint han d’afegir-hi la dreta per parar l’impuls dels més grans. 
I sobre tot gràcies a tothom per fer-me viure novament la màgia del Rius. 
I és que, en aquest entorn, #SomRius !
Lluís Mauri Sellés – pare de P4


Home, què vols que et digui? Jo sóc de Llofriu!

L’expressió que encapçala aquest apunt és la que emprava el taverner de La Campana per fugir d’estudi i evitar-se mals de cap en l’atziaga postguerra.
El Senyor Joan, nom del personatge que ens ocupa, regentava un local de begudes més o menys on ara tenim el menjador de l’escola i, en tancar aquest, un espaiós, encara que modest, espai de menjars i begudes on ara tenim el pati.
Una taverna, La Campana, que va desapareixer en fer-se efectiu el Pla Urbanístic que, de la plaça de la Creu, en feu el nostre Rius i Taulet.
La Campana fou tota una institució d’aquesta barriada, sobretot en cap de setmana, i el senyor Joan i la senyora Lola foren dues institucions del barri, al mateix nivell que el matrimoni Juvillà de ca l’Alegre.
Aquest bocinet de la prehistòria del nostre Rius es pot llegir en un llibret entretingut i de lectura agraida que va escriure un dels dos fills del matrimoni de La Campana, en Joan Esteve i Blasi.
La Campana. Memòria d’una taverna de Gràcia es pot trobar sota el codi N 833 Est a la Biblioteca Jaume Fuster, el temple del saber que ens fa bon veinatge al centre de Gràcia.

I, com que tot allò que comença té la seva fi, va arribar també la data en què, fatalment, La Campana va caure víctima del progrés (…) Al seu lloc s’hi havia de bastir una flamant escola municipal.

La nostra escola, el nostre Rius, si més no des de l’AMPA, deixa aquest escrit de record, memòria i desgreuge a aquell bell veïnat que nia en els fonaments del nostre centre.