Ens hem mullat pel Rius

Aquest passat dissabte, el Rius i Taulet es va omplir de somriures per sacsejar un xic el ciment i donar més vida a una escola que, pasito a pasito, es va fent present i futur d’una educació compromesa amb el seu entorn.
Ben d’hora, ben d’hora, la comunitat del Rius es posava mans a la feina: l’hortet, mans a mans, tornava a ser un espai desitjós de vida, les cistelles de bàsquet recuperaven llur tradicional fesomia, els més manetes perfilaven dibuixos a les parets, construïen mur sonor, polien els bancs de fora i batallaven exitosament amb tuberies i galledes que, de ben segur, faran les delícies de la mainada.
Una mainada que, veient pares i mares a l’escola, s’engrescava a pintar parets, arrencat herbes o picar paelles, tot provant el nou mur sonor del pati dels menuts.
Els altres, els maldestres, proveíem de vitualles o pintàvem a cop de rodet, si no jugàvem amb la mainada en moments de descans distés.
I… si, va ploure. Però la pluja, si som rius, només ens pot fer créixer i, sota els ruixats, va seguir la feina. Una feina que s’anava autoorganitzant a mesura que arribaven noves families i es feien un lloc d’ajuda mutua a llaor dels nanos i les mosses del Rius.
Matí intens, compromès, vital. Matí que, a voltes passades, l’AMPA, i ens ensumem que equip directiu del Centre, estem disposats a repetir.
I és que, som rius que, somrient, fem patí, fem Rius i fem comunitat.
Ho vols veure?
Entra al Google Photos col·laboratiu