Informes i posicionament entorn el dret a l’habitatge i a l’educació
Diferents escoles del Districte de Gràcia (Turó del Cargol, Montseny, Farigola, Baldiri i Reixach i Rius i Taulet) i del Districte de Sarrià-Sant Gervasi (Projecte) hem redactat un manifest a favor dels drets dels infants tenint en compte els informes generats per la Plataforma Docents 080 i l’Observatori DESC
PEL DRET A L’EDUCACIÓ
Tornem a concentrar-nos a les escoles per cridar ben fort que SENSE CASA NO HI HA EDUCACIÓ, que volem retrobar-nos a la tornada i que no volem que ningú en quedi fora.
El problema estructural de l’habitatge a Barcelona està afectant infants i adolescents i, segons l’informe que ha presentat la plataforma Docents080 en col·laboració amb l’Observatori DESCA ( Detecció de situacions d’infrahabitatge i desnonaments en centres educatius de Barcelona), aquest impacte és devastador tant en l’àmbit acadèmic com emocional.
Els resultats més destacats són:
1. Dels 46 centres participants han detectat un total de 215 criatures afectades per processos de desnonament i s’han comptabilitzat 180 infants reallotjats en pensions.
2. La problemàtica va més enllà dels desnonaments: un 96% de les escoles van identificar a infants vivint en infrahabitatges, un 85% dels centres van constatar canvis de domicili en l’alumnat, un 61% tenen alumnes allotjats en pensions i un 13% reporta casos de sensellarisme.
3. Els centres detecten un impacte profund i transversal en la infància: el 90% observa un augment significatiu de l’estrès emocional en l’alumnat afectat. Un 91% detecta un increment del nerviosisme i la falta de concentració. El 76% assenyala que les criatures tenen un estat emocional alterat. Un 70% dels centres constata repercussions negatives en el rendiment acadèmic i l’assistència (absentisme i retards).
4. També s’observen afectacions en les condicions de vida com falta d’higiene personal, però preocupa especialment els problemes d’alimentació (nens que arriben sense esmorzar) i la falta de descans.
5. Constatem que no existeix resposta oficial dels centres i, a la pràctica, es fa de manera informal, amb sobrecàrrega de feina del personal. La majoria de centres (77%) afirma haver donat resposta però principalment de manera individual.
6. Les principals dificultats per atendre adequadament a la infància en aquests casos són principalment la manca de protocols específics (53,7%), de formació i, especialment, la manca de recursos humans (com a educadors socials o psicòlegs escolars).
En conjunt, aquests resultats mostren una realitat alarmant i sovint invisibilitzada, on la inseguretat residencial afecta de manera sistemàtica i estructural a l’alumnat de Barcelona, comprometent el seu dret a l’educació i a créixer amb dignitat.
Aquesta problemàtica també ha arribat al nostre districte i, actualment, al barri de Vallcarca,hi ha 13 menors amenaçats de ser desnonats a partir del 2 de juliol. En aquest cas hi ha l’afegit que el motiu del desnonament és enderrocar els edificis per dur a terme un projecte urbanístic aprovat el 2002 (el de la Rambla “Verda”) que ni tan sols ha estat revisat ni compartit amb les veïnes i que implica tirar a terra tot un sector d’edificis deixant un munt de gent al carrer sense cap dret a indemnització ni dret a reallotjament (propietàries i llogateres també).
En un context com l’actual pel que fa a l’habitatge, creiem que aquests projectes no hi tenen cabuda -sobretot si es volen executar de manera unilateral i sense entrar en diàleg amb les parts implicades- així que creiem imperatiu recordar que l’educació i l’habitatge digne són drets íntimament lligats als drets humans i no es poden desvincular.
Els infants tenen dret a créixer en un entorn segur, estable i protector, i els poders públics tenen l’obligació legal de garantir aquest dret. La Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència (LDOIA) estableix que els infants han de ser protegits especialment en situacions de risc social, desemparament o vulnerabilitat greu, com és el cas de la pèrdua de l’habitatge. Aquesta llei reconeix que qualsevol actuació institucional ha de tenir com a prioritat l’interès superior de l’infant, i obliga les administracions a actuar de manera preventiva, coordinada i integral per evitar l’exclusió i garantir els drets fonamentals de la infància.
Un desnonament empeny al desemparament a menors que es veuen expulsats encara més als marges i fa encara més difícils les possibilitats de sortir d’un cercle viciós que té a veure amb la precarietat i, molt sovint, també amb el racisme i la xenofòbia.
Com a AFAs, per tant, volem posicionar-nos de forma ferma i valenta; ens sembla que és seguir l’estela del que ja es treballa a les aules i té molt a veure amb l’educació de persones amb criteri i sensibilitat, amb esperit crític i capaces d’identificar situacions en què es vulneren drets bàsics per, així, seguir lluitant per un món més just i equitatiu.
Ens agradaria sumar també direccions, professorat i tota la comunitat educativa així que fem extensiva aquesta crida per arribar a tothom!
