#SomNatura18 – 3a. Sortida de Natura: Així va anar (més o menys)









El passat diumenge 15 d’abril, la comunitat afera de la Rius i Taulet fou convidada a la 3a. Sortida de Natura per a famílies, una activitat que ja va sent tradicional i que, enguany, s’havia hagut de posposar per mal temps.
A quarts de deu del matí, la cinquantena de mares, pares, nens i nenes ja eren fent tavola a la porta de l’Escola.
Trenta minutets d’autocar, amb notables explicacions sobre el destí i de distesa conversa, ens porten a la barrera que ens separa del paradís de les aus i la flora autòctona de ribera que es conserva en aquest racó metropolità.
El Carlos, pare de la sortida, reparteix binocles i guies d’aus a la vintena de famílies, mentres esperem les desplaçades en vehicle particular.
El recorregut ens porta i fem pel Braç de la Vidala fins a l’accés al paratge del Remolar i Filipines. Els avions capten l’atenció dels i les més menudes, però no destorben la pau de les aus que es poden observar de dels dos aguaits d’avifauna que hi ha disponibles.
En sortir de l’espai, acampem a l’àrea recreativa i mengem i xerrem mentre la quitxalla juga al nostre voltant.
I per la tarda? La tarda és de platja verge i pura com la innocència d’una mainada que juga amb les ones i la sorra amb encisadora llibertat.
Ja de tard, tothom demana repetir la sortida: els i les més grans per la convivència viscuda, els nens i les nenes per la felicitat d’un dia d’ocells desconeguts i marinera llibertat.
Des de la Junta de l’AFA volem agraïr a les famílies, a la vocalia d’activitats #SomActivitat i, de manera especial, al Carlos, pare de l’escola i naturalista de referència, per llur compromís i partícipació.


Benvingudes al curs 2017-2018

El passat dissabte 7 d’octubre l’escola Rius i Taulet va ser l’escenari de la Festa de Benvinguda a les famílies per al curs 2017-2018.
La festa, que va començar amb la tradicional xocolatada, va comptar amb un seguit de tallers tan diversos com les famílies que els van proposar i / o oferir.
D’aquesta manera, vam comptar amb:

  • un taller de pintures i titelles de paper i cartró per als més menuts;
  • un altre de cultura xinesa;
  • un de nines precolombines;
  • un de grafia àrab, molt ben portat per una de les famílies de primària de l’escola;
  • un de construcció de tabals i tambors per a ser “batucargol” per un dia;
  • i un racó de cultura popular – amb castells, diables, gegantons i capgrossos -, portat directament per tres famílies del centre que, a l’igual que la grafia àrab, desitjaven mostrar  la seva cultura en un centre tan divers, obert i plural com el Rius i Taulet.

La jornada va cloure amb un cercavila de totes les participants a les activitats a ritme de la també tradicional i sempre incansable Batucargol.
[youtube https://www.youtube.com/watch?v=rUJnYrsv-vA?rel=0&controls=0&showinfo=0&w=560&h=315]
Des del grup organitzador de la Festa, conformat per la direcció del Centre, el Programa El món a la meva escola de l’Ajuntament i la Comissió d’Interculturalitat de l’AMPA, animem a totes les famílies de l’escola a participar en les properes festes, oferint aquelles tradicions, costums, elements festius, … que vulguin mostrar a la resta de la comunitat del Rius.
Si hi esteu interessats, podeu enviar un missatge de correu a la bústia de l’AMPA (info@ampariusitaulet.net).


Una visió del Sopar de Nadal

La tradició mana que, en apropar-se les festes, ens trobem al menjador del Rius i Taulet per fer una immersió culinària per tots els origens de les famílies del Rius.
A mi m’agrada arribar d’hora i, copa de cava en mà, tafanejar el desambarcament de plats diversos i dispersos que omplen la taula principal.
Enguany, a més a més, considero un encert la ubicació de les taules, tot fent més espaiós el menjador i permetent major mobilitat que en la darrera trobada.
El plat més curiós, y de cuyo nombre no puedo acordarme, venia de la Xina. La cuina més representada, crec jo, era la llatinoamericana, la més esperada pels gats vells era el cus-cus de qui tu ja saps. I la resta… Sort de la ballaruca que va ajudar a baixar-ho tot, perquè la qualitat et feia repetir i repetir hasta el infinito and beyond.
Treure el cap per la Sdla d’Actes mentre actuava el grup d’animació era obligat. Veure la mainada endollada a les cançons tot rient i ballant, era especial. Quantes amistats en dansa! Quants records lliscant memòria avall!
Aterrar-hi, en ballaruca familiar, al momento bollywood un instant de comunió perfecte on les cares del sud brillaven, els malucs llatins dominaven i tots intentavem seguir els moviments sincronitzats de les tres odalísques que ens guiaven pel món des de l’escenari.
Agraiment etern a la Comissió de Festes i ses anònimes voluntàries, també als soferts monitors que, a la joia i la mà esquerra, sovint han d’afegir-hi la dreta per parar l’impuls dels més grans. 
I sobre tot gràcies a tothom per fer-me viure novament la màgia del Rius. 
I és que, en aquest entorn, #SomRius !
Lluís Mauri Sellés – pare de P4


Home, què vols que et digui? Jo sóc de Llofriu!

L’expressió que encapçala aquest apunt és la que emprava el taverner de La Campana per fugir d’estudi i evitar-se mals de cap en l’atziaga postguerra.
El Senyor Joan, nom del personatge que ens ocupa, regentava un local de begudes més o menys on ara tenim el menjador de l’escola i, en tancar aquest, un espaiós, encara que modest, espai de menjars i begudes on ara tenim el pati.
Una taverna, La Campana, que va desapareixer en fer-se efectiu el Pla Urbanístic que, de la plaça de la Creu, en feu el nostre Rius i Taulet.
La Campana fou tota una institució d’aquesta barriada, sobretot en cap de setmana, i el senyor Joan i la senyora Lola foren dues institucions del barri, al mateix nivell que el matrimoni Juvillà de ca l’Alegre.
Aquest bocinet de la prehistòria del nostre Rius es pot llegir en un llibret entretingut i de lectura agraida que va escriure un dels dos fills del matrimoni de La Campana, en Joan Esteve i Blasi.
La Campana. Memòria d’una taverna de Gràcia es pot trobar sota el codi N 833 Est a la Biblioteca Jaume Fuster, el temple del saber que ens fa bon veinatge al centre de Gràcia.

I, com que tot allò que comença té la seva fi, va arribar també la data en què, fatalment, La Campana va caure víctima del progrés (…) Al seu lloc s’hi havia de bastir una flamant escola municipal.

La nostra escola, el nostre Rius, si més no des de l’AMPA, deixa aquest escrit de record, memòria i desgreuge a aquell bell veïnat que nia en els fonaments del nostre centre.